DIXIT

DIXIT

diumenge, 16 de març del 2014

RES ÉS EL QUE SEMBLA

Mark Twain al laboratori del físic Nikola Tesla, 1894.
© reddit.com / epicnesshunter



El sentit de la vista de vegades és el més efímer malgrat ser el que més evidencia l'experiència, si be un cop transcorregut el temps, les imatges per si soles sense els records dels altres sentits, poden arribar a ser res més que imatges planes fixades en qualsevol suport que no diuen res més que fets sense olor, ni color, ni sensacions.

Estem tant afusellats diàriament per tot tipus d'imatges que ens hem tornat insensibles. No hi ha èpica. No hi ha herois, No hi ha memòria ni consol.

Si algú treu una pistola davant nostre i dispara a algú a tres metres, no hi ha dubte! En dos segons, tothom amb el mòbil a la mà haurà enregistrat el fet i en cinc segons la imatge hi serà a la xarxa. Però algú aturarà al que dispara? Deixem-ho com a pregunta oberta i que cadascú es respongui.

Tant important és la gramàtica parda com la gràfica gramàtica parda. Som una societat on s’ha canviat la paraula per la imatge. No hi ha valor en la paraula sense imatge. On tot, bo i dolent, ha de ser espectacle.
Buides les paraules de contingut que ens queda? Una imatge que no podem descriure?

Unes cares que clamen no se sap què amb ulls que demanden a crits allò que no està escrit?

Sòcrates deia que no es pot cercar allò que no es coneix si ni tan sols se n’ha sentit a parlar.

Que la història la fan els valents, potser si. Que l’escriuen el covards?... avui dia podríem dir fins i tot els illetrats. Que pots introduir, argumentar i concloure en 140 caràcters? No gaire més que fer la pregunta que ja en comporta 60 amb espais, resten 80 per argumentar i concloure (60 de pregunta, 67 d’argumentació i 36 de conclusió). Aquest petit exercici m’ha comportat 136 sense i 165 amb espais.

De que els sentits enganyen hi ha bibliografia de sobres. Que sense els sentits la nostra comprensió del món és minsa, també és prou documentat.

Però som el que som i disposem de les eines que disposem. Dependrà de l’ús donat que en traurem més profit o encert.

Per això us proposo fer un tast, fer poiètica de l’individu, entesa com la va definir Plató a El banquet, poiesis com «la causa que converteix qualsevol cosa que considerem del no-ser a ser». Pet tan un procés creatiu. Una forma de coneixement lúdica donat que l'expressió no exclou pas el joc. 

Aquí teniu l'accés a imatges del segle XIX i XX potser algunes us despertaran els records, altres us remenaran els sentits i d’altres us produiran de nou emocions. Així ho desitjo.




dissabte, 1 de març del 2014

LA PRIMERA EN CATALÀ


Un 13 de desembre, dia de Santa Llúcia, la veu de Joan Albert Argerich inaugurava Ràdio 4: 

"Bon dia, amics, benvinguts a Ràdio 4, l'emissora de Ràdio Nacional d'Espanya a Catalunya que us parla en Català"

Nascuda al 1976, per voluntat política, en plena Transició, amb sis amenaces de tancament sofertes, la última al 2006. Els catalans que hem crescut amb la seva veu en català, sempre viva, no ens podem estar d’agrair la professionalitat i capacitat de resistència dels seus treballadors. Una lluita sostinguda i continuada majoritàriament de David contra Goliath. Sempre mancada de recursos econòmics, materials i humans, sense gaire audiència.

Ràdio-4  continua viva, mostrant-se així un cop més la importància d’esser humans amb recursos i no pas recursos humans, convençuts de qui són, on són i cap a on volen anar.

La història d’aquesta resistència és la que explica Josep Maria Adell, que va ser president del comitè d’empresa de RNE a Catalunya , mitjançant un vídeo, presentat el 12 de desembre del 2013 Col·legi de Periodistes, amb motiu del 37 aniversari i que narra les diverses mobilitzacions que han engegat els treballadors de l’emissora des de la seva fundació fins a la gran mobilització del 2006 per aconseguir que l’emissora no tanqués: RÀDIO 4, UNA VEU DE RESISTÈNCIA

Des de les veus de la Gramàtica Parda els felicitem i reconeixem la tasca assolida sumant-nos a la defensa de la seva veu, que és la nostra. I seguirem fent recerca immersos en l’ “Arqueologia dels Sentits” per no oblidar el registre patrimonial identitari que ens han dut al present, permetent albirar un futur que construirem plegats.



Fonts: